De qui és l’espai públic?

*Article publicat al Setmanari Dijous.

Dissabte passat es va dur a terme una bicicletada per Inca convocada per onze apimes del municipi. Les entitats tornaven a reivindicar una xarxa de camins escolars i carrils bici, és a dir, més espai públic per a infants i ciclistes. No cal dir que compartesc aquesta petició i, com he dit en altres ocasions, consider que el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible d’Inca i el Pla Integral de Bicicletes Publiques d’Inca, elaborats ambdós l’any 2009, serien unes bones propostes de partida.

Per altra banda, aquests dies s’està produint a Palma una consulta sobre l’espai que han d’ocupar les terrasses de bars i cafeteries al Passeig del Born. Vet aquí un altra activitat, l’econòmica, que també pugna per ocupar l’espai públic i que, òbviament, en certes ocasions, entra en conflicte amb altres agents que també reclamen el seu espai a la ciutat. 

Amb tot, encara ara, qui té el predomini sobre l’espai urbà són els vehicles motoritzats. La majoria de la xarxa viària està destinada a la circulació i a l’estacionament d’aquests vehicles. I, encara així, és lamentablement habitual veure vehicles que envaeixen abusivament espais reservats als transeünts, com ara les places i els passos de vianants. 

I encara podríem posar sobre la taula altres elements que resultarien rellevants en un hipotètic debat sobre l’ocupació de l’espai a la ciutat, com ara els diferents grups i col·lectius i l’ús que en fan de l’espai públic: aquells qui han esdevengut invisibles fins ara, els qui han estat expulsats de l’espai públic, aquells que en fan un ús intens i particular… 

Tots els veïns hem de poder gaudir de la ciutat. I per això l’espai públic ha d’esdevenir un espai de trobada, activitat, mobilitat i visualització per a totes les persones i col·lectius, un espai compartit on tothom pugui exercir el seu dret a la ciutat. Acordar i regular aquests usos i ocupacions pot produir tensions i conflictes i per això són necessaris el debat i la negociació permanent.

Per acabar, vull recordar l’enfocament del mestre Francesco Tonucci sobre aquesta qüestió i que em sembla incontestable: prioritzar els vianants és l’opció més democràtica, perquè tots som vianants.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s