Fa algunes dècades era habitual que els infants fessin a peu el camí que hi havia entre ca seva i l’escola. Per a aquests infants fer aquest trajecte va ser part important del seu procés de sociabilització, de desenvolupament de l’autonomia personal i de coneixement de l’entorn. Malauradament, la configuració de les ciutats ha canviat molt des d’aleshores i en molts de casos ha fet que aquesta bona pràctica esdevengui inviable.
Certament, amb la configuració actual de les ciutats, en la qual els vehicles motoritzats s’han apropiat gairebé de tot l’espai públic i en alguns casos fins i tot amb certa prepotència i manca de civisme, un dels col·lectius més perjudicats són els infants, que són eminentment vianants i ciclistes. És necessari canviar aquest model i jugar fort per fer de les ciutats un espai on tots els col·lectius puguin ser partícips i els infants recuperin el seu protagonisme.
En aquesta línia, l’any 2009 l’Ajuntament d’Inca va encomanar a l’empresa CINESI un estudi per a l’elaboració d’un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible per a la ciutat d’Inca. Entre d’altres iniciatives, l’estudi de la consultora proposava la creació d’una xarxa de camins escolars i una xarxa de carrils bici (per a la qual cosa l’Ajuntament d’Inca també va encarregar un Pla Integral de Bicicletes Públiques). Tanmateix ambdues propostes han restat dins un calaix des d’aleshores, la qual cosa, al meu entendre, és un desaprofitament de diners públics (els dos estudis varen costar 52.000 euros) i una oportunitat perduda perquè aquestes propostes són un punt de partida excel·lent per a debatre i implementar un model de ciutat més democràtic i sostenible.
Afortunadament, els darrers anys ha crescut la demanada social en pro d’una mobilitat més sostenible i segura. En aquest sentit, destaca la bicicletada reivindicativa en favor d’una xarxa de camins escolars i de bicicletes que des de l’any 2013 convoquen les APIMES dels centres educatius d’Inca i que en els seus inicis va ser promoguda per l’APIMA Miquel Duran i Saurina, seguint l’exemple del col·lectiu Massa Crítica. Sens dubte aquestes mobilitzacions han contribuït a conscienciar i a posar a l’agenda política la qüestió dels camins escolars.
Així, l’any 2014 l’Ajuntament d’Inca va elaborar un pla pilot de camins escolars al voltant del CEIP Ponent. En aquest sentit, es va realitzar un estudi de camp previ, es varen dissenyar quatre rutes amb setze aturades i horaris programats, i es va redactar un reglament de funcionament del projecte. Malauradament aquest proposta tan completa no ha pogut reeixir de moment.
Per al curs escolar que ha començat ara, l’Ajuntament d’Inca ha habilitat el carrer Servera de Madariaga com a camí escolar cap al Miquel Duran i Saurina. A partir d’ara, per aquest camí només hi podran transitar vianants i bicicletes durant les hores d’entrada i sortida del centre educatiu. És una actuació d’execució més senzilla, però també molt positiva. Benvinguda sigui aquesta iniciativa i confiem que aquesta passa sigui l’embrió de la futura xarxa de camins escolars d’Inca.
Tanmateix, aquestes actuacions puntuals no poden quedar aïllades. És necessària una democratització de l’espai públic i caminar cap a un model de ciutat amable i equilibrada. S’ha fet una primera passa, però encara queda molt de camí per recórrer.
*Article publicat al Setmanari Dijous.
Inici 