Més enllà de la nit electoral

He viscut moltes campanyes electorals. I d’aquesta experiència n’he extret dues certeses: no em crec les enquestes fetes en campanya ni les valoracions que fan els partits polítics la nit electoral.

Al meu parer, les enquestes fa temps que han esdevengut un element més de les campanyes electorals. Sens dubte, són una manera de crear opinió i de mobilitzar l’electorat, ja sigui cap a opcions que es presenten com a guanyadores, ja sigui com a reacció davant aquestes opcions amb estratègies de la por. Per què hauríem de pensar que, en un temps en el qual tot està enfocat a treure el màxim rèdit electoral, els partits de poder renunciarien a utilitzar una eina tan avantatjosa?

Reconec que l’altra qüestió és més un desig que una certesa: no vull creure els partits polítics donin per bones les valoracions que fan la nit electoral, les trob molt pobres i esbiaixades. Entenc que el vespre de les eleccions, amb els resultats encara calents, les formacions polítiques han d’explicar-se els resultats i justificar el perquè de tot plegat, sobretot si no s’han complert els objectius. Però no seria honest quedar-se aquí.

Sempre he pensat que, més enllà de la retòrica encara electoral, les formacions polítiques haurien d’analitzar amb calma els resultats i treure conclusions amb voluntat d’aprendre dels errors comesos i de trobar solucions. Culpar els electors o cercar causes externes està bé per justificar-se davant la parròquia, però només podem posar remei a allò que depén de nosaltres. I aquí hi ha molt de camp per recórrer encara.

*Article publicat a la revista Sa Plaça.

Anuncis

Els Qânats de la Font de la Canaleta

A Inca, just darrera del centre de salut de So na Monda, podem trobar els qânats de la Font de la Canaleta que eren una xarxa de captació d’aigua subterrània mitjançant un pous i el seu drenatge per gravetat, a través d’unes galeries (qânats) que permetien la circulació de l’aigua fins a la superfície. Aquesta obra d’enginyeria és amb tota probabilitat d’orígen musulmà i hauria estat construïda entre els segles X i XII, encara que les restes que es conserven actualment són bàsicament del segle XIX.

Aquest bé etnològic del municipi d’Inca té un grau de protecció elevat (A2) d’acord amb el Catàleg de patrimoni Històric aprovat l’any 2012 i, posteriorment, fins i tot s’ha proposat demanar la seva declaració com a Bé d’Interés Cultural (BIC), que seria el nivell màxim de protecció. Tanmateix, el seu estat de conservació és dolent. 

Fa uns pocs dies, el PP d’Inca, que ara està a l’oposició, denunciava l’abandonament i el mal estat de conservació dels qânats, que estan plens de pintades i bruticia. A la legislatura anterior, quan el PP tenia majoria absoluta, eren alguns dels grups que ara governen els qui denunciaven aquest estat d’abandonament. I tal dia farà un any.

En aquest cas, basta llegir i donar compliment al Catàleg de Patrimoni, en ell s’especifica quines són les actuacions que caldria fer per conservar i posar en valor aquest bé patrimonial. Tanmateix, els qânats segueixen igual, com a exemple de la manca d’interés de les administracions públiques pel patrimoni històric. 

I encara fet agreujant: segons el Catàleg de Patrimoni, els qânats de la Font de la Canaleta són de propietat municipal. L’administració municipal, a més de vetlar per la conservació del patrimoni, ha de donar exemple i preservar aquell que és de la seva propietat. Però, de vegades, com diu la dita: qui ha de donar llum, dóna fum.

*Article publicat a la revista Sa Plaça.

image

image

image

image

image

Vot útil

Quan s’acosten unes eleccions sempre hi ha algú que apel·la al vot útil amb la intenció de fer tombar la balança cap a aquelles formacions que tenen assegurada la representació institucional i en detriment d’aquells altres partits que estan més lluny de poder-la aconseguir. Aquest fet, òbviament, fa que per a aquests partits sigui més difícil encara obtenir representació perquè una part dels seus votants possibles no arriben a fer-los confiança fins que no superen aquesta barrera. És, en part, el peix que es menja la cua.

En algunes ocasions, la necessitat de superar aquesta barrera és l’argument principal per justificar una coalició electoral. De vegades, els partits coaliats comparteixen també un ideari o un objectiu comú, i en altres ocasions és només una conveniència mútua. O una part d’una cosa i un poc de l’altra. En qualsevol cas, són operacions ben legítimes i respectables.

Tanmateix, no compartesc el concepte de vot útil. És més, m’hi rebel. Cada un dels vots és l’expressió de la voluntat política d’una persona. I des d’un punt de vista democràtic, no es pot considerar inútil cap d’aquestes expressions. Afirmar que una persona tuda el seu vot és poc respectuós i gens democràtic.

És més, des d’aquesta visió utilitarista i reduïda, la majoria dels vots esdevendrien “inútils”: els vots en blanc; els vots que «sobren» a les formacions que han obtingut representació; aquells que no són necessaris per arribar a una majoria… O, posem per cas, si no s’aconsegueix formar un govern com va passar a Espanya després de les darreres eleccions, hem de creure que tots els nostres vots varen ser inútils?

Personalment, pens que no hi ha res millor que votar d’acord amb la teva ideologia i la teva consciència. Perquè de l’efectivitat del nostre vot ningú no ens en pot donar garantia, ni tan sols quan guanyam.

*Article publicat a la revista Sa Plaça.