​El galimaties de les plaques de carrer

Des de fa més de dues dècades i mitja a molts de carrers d’Inca hi conviuen plaques amb distints noms de la via. Aquest fet és antiestèctic perquè les plaques de carrer són de distinta forma, material i color, però sobretot resulta un galimaties caòtic i incongruent. 

Record que a principis de l’any 2008 vaig presentar una moció al ple de l’Ajuntament d’Inca instant el govern municipal a posar remei a aquesta situació. El fet que va motivar la presentació d’aquesta moció va ser el relat d’una veïna del carrer de La Balanguera que em va explicar que un dia se trobava malalta i va haver de sol·licitar assistència mèdica via telefònica. La assistència va arribar quatre hores més tard del previst perquè els sanitaris no trobaven l’adreça indicada: just en el portal de la persona malalta hi havia una placa de carrer que posava “Calle Héroes del Baleares” i, per tant, aquell no podia ser el carrer de La Balanguera. Afortunadament, tot plegat va quedar només en un ensurt. 

Per altra banda, resulta incongruent canviar la nomenclatura dels carrers per a reconèixer i posar en valor la figura de personatges nostrats i que aquests noms perdin el seu protagonisme perquè vint-i-cinc anys després encara han de conviure amb les plaques dels noms de carrer anteriors, que en alguns casos es conserven millor que les plaques de carrer noves. És el cas dels carrers dedicats a personatges rellevants de la política, la cultura i la societat civil en el període republicà, com ara Marc Ferragut Fluxà, Gabriel Buades Pons, Miquel Beltran, Llorenç Maria Duran o Antoni Bestard Seguí, entre d’altres.

A més a més, aquesta situació és un incompliment de facto del reglament de normalització lingüística perquè, tot i que els topònims i els noms dels carrers tenen com a única forma oficial la catalana, encara hi ha moltes plaques de carrer que estan redactades en castellà. És el cas, per exemple, de la “Calle de los Almogávares” o la “Calle de Juanot Colom”.
Una menció a part mereix el fet que el carrer dedicat a La Balanguera, el poema Joan Alcover que musicat pel compositor Amadeu Vives ha esdevengut l’himne oficial de Mallorca, encara hagi de compartir protagonisme amb un nom de clara significació feixista com és “Calle de Héroes del Baleares (1938)”. Esper que la retirada d’aquesta placa obsoleta no se torbi tant com l’esbucament la Feixina.

Hem de confiar que aquesta situació millori. El passat 5 de setembre el Ple de l’Ajuntament d’Inca novament  va aprovar una moció en la qual s’instava el govern municipal a invertir en la millora de la senyalítica dels carrers d’Inca. Esper que aquesta vegada s’acabi també amb el galimaties de les plaques perquè en els darrers cinc anys no s’ha avançat gens en aquesta qüestió. És cert que s’ha fet un esforç important en instal·lar plaques de carrer a llocs on no hi havia, sobretot a les barriades de Crist Rei, So na Monda i Es Cos. Però aquesta acció, que sens dubte era necessària, no lleva que d’una vegada per totes s’hagin de retirar les plaques velles que són inapropiades i duen a confusions.

*Article publicat al Setmanari Dijous.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s