L’espai públic és espai de convivència i de trobada. És també medi compartit de l’activitat, la mobilitat i la visualització de totes les persones i col·lectius del municipi. En definitiva, és l’àmbit on totes les persones poden exercir el seu dret a la ciutat. Per això és fonamental regular el seu ús i garantir l’accessibilitat per a tothom per tal que tots els veïns puguem gaudir de l’espai públic.
Encara ara els vehicles motoritzats tenen el predomini sobre l’espai urbà: la majoria de la xarxa viària està destinada a la circulació i a l’estacionament d’aquests vehicles. Afortunadament, cada vegada hi ha més veus a la nostra ciutat que propugnen una democratització de l’espai públic i reclamen una ciutat més amable i equilibrada amb l’adequació d’espais per a ciclistes, vianants i, especialment, per als infants. La reivindicació de carrils bici, l’adequació de places i espais de lleure o la implantació de camins escolars són iniciatives que apuntarien en aquesta direcció.
Per altra banda, l’espai que deixen els vehicles motoritzats no és d’ús exclusiu per als vianants. Eventualment aquest espai té altres usos i ocupacions, com ara l’activitat econòmica (especialment de bars i cafeteries) o la instal·lacions del mobiliari urbà (senyals de trànsit, papereres, enllumenat públic…), entre d’altres. En aquest sentit, és important harmonitzar el seu ús i esdevé una prioritat que aquest espai sigui accessible a tothom.
Malauradament, les persones que tenen la mobilitat reduïda encara troben massa impediments per a poder gaudir de l’espai públic a la nostra ciutat. L’eliminació de les barreres arquitectòniques ha de ser un repte constant del govern municipal, però també ho ha de ser vetlar per un ús adequat de l’espai públic. Cal tenir cura que l’ocupació de la via pública per part del mobiliari urbà o de les diverses activitats econòmiques no impedeixin o dificultin el pas als transeünts, especialment d’aquelles persones que tenen mobilitat reduïda. I, per descomptat, cal evitar la invasió abusiva que fan alguns conductors dels espais reservats als transeünts, com ara les voravies o els passos de vianants.
L’administració pública ha de vetlar pel compliment de les ordenances, l’eliminació de les barreres arquitectòniques i la democratització de l’espai públic. I el conjunt de la ciutadania hem de contribuir des del civisme i el respecte per fer de l’espai públic un espai de cohesió social i de desenvolupament ciutadà sense exclusions.
* Article publicat al setmanari Dijous.
Antes de hacer carril bici sería necesario arreglar algunas calles y si no subir por el carrer monges
Gràcies, Manuel, pel teu comentari. Estic d’acord que tenir els carrers ben pavimentats i en condicions és ben necessari. Pel que fa al tema del carril bici, l’Ajuntament d’Inca disposa des de l’any 2009 de dos estudis que serien un bon punt de partida: el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i el Pla Integral de Bicicletes Públiques d’Inca.