La nova (posada en escena) política

Consti que qui escriu aquest article s’ha presentat a un ple municipal amb una capsa de Colacao, amb una botella de Moët & Chandon, amb una pancarta contra la privatització de l’aigua, amb una camiseta de la plataforma Crida, amb un enorme llaç quatribarrat… Consti que també assistia als plens amb un portàtil i una webcam per transmetre les sessions plenàries en directe i que les comentava al Twitter, al Facebook, al blog…

Tanmateix, trob que d’un temps ençà en certs aspectes del debat polític s’està abusant dels focs d’artifici i del postureig. El discurs ha tornat massa frívol, insubstancial i extremadament propagandístic. 

De vegades, sembla que s’han invertit els papers: ja no es tracta de contar les coses que passen a les institucions, sinó de fer coses a les institucions per tenir alguna cosa per contar a les xarxes socials. Sovint tenc la sensació que alguns representants polítics fan coses o van als llocs només per a poder fer-se una foto i pujar-la al Facebook, al Twitter, a l’Instagram… I poca cosa més. No hi ha missatge. No hi ha política. No hi ha relat. Només importa el selfie.

En els debats polítics, com passa a les tertúlies esportives, ja no s’analitza la realitat, de fet prescindeixen d’ella. Ja no interessen els arguments i la raó. Ara el que compta és la posada en escena i, sobretot, el xou. Hom pot dir el que vulgui per fer bullir l’espectacle, sigui veritat o no.

I les xarxes socials treuen fum. Els regals i flist-flasts van i vénen. Les enganxades i les provocacions són habituals, tant és que siguin amics com enemics. I els gabinets de comunicació abusen dels hashtags i dels muntatges per fer massatges i autobombo.

I tot plegat atia el hooliganisme i fa trontollar els pactes i els acords. Segons el meu timeline, era impossible un pacte a Catalunya. Tres quarts del mateix passa ara amb el govern d’Espanya. I a la política balear tampoc no és per a tirar coets.

Sort que tampoc no hi ha memòria ni respecte per les hemeroteques. Allò que avui pronunciam amb la major de les vehemències, demà s’oblida amb una facilitat indecent. No hi ha passat, només l’instant d’ara mateix. Tot és tacticisme.

Potser Rajoy és qui millor va definir aquesta nova posada en escena política quan va dir que alguns polítics vivien en una roda de premsa permanent. Ara, si l’alternativa és un Cap de Govern amagat darrere una pantalla de plasma, benvingut sigui el xou.

*Article publicat a la revista Sa Plaça.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s