Trenta anys de normalització lingüística

La setmana passada es varen complir trenta anys de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística, una efemèride que convida a la celebració i a la reflexió. Certament, aquests trenta anys de normalització és un motiu de celebració perquè aquesta llei va ser fruit d’un consens polític i social de primera magnitud, la qual cosa sembla avui en dia impossible per a aquesta o per a qualsevol altra qüestió, i perquè no hi ha dubte que sense aquesta llei la situació del català a les Illes Balears seria molt més precària del que ho és encara avui. I és oportú aprofitar l’avinentesa d’aquesta efemèride per a reflexionar-hi perquè hem de reconèixer que, després de trenta anys de normalització, el català encara no ha assolit l’estat de normalitat que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears.

No hi ha dubte que en alguns àmbits, com ara l’educació, la normalització lingüística ha fet uns avanços molt considerables. Però també hem de constatar que en l’ús i sobretot en la comunicació social la bretxa és cada dia major. I també hem de ser conscients de la fragilitat de l’actual situació davant de les dificultats i les amenaces constants. En aquest sentit, tots tenim present la legislatura nefasta de José Ramón Bauzá i la seva croada contra la llengua catalana, la cultura pròpia i les senyes d’identitat de les Illes Balears. 
image

També sabem que és més fàcil destruir que construir. El mal que aquesta legislatura negra ha fet a la normalització i a la percepció social de la llengua catalana no es rescabalarà derogant les lleis i els decrets de Bauzá: caldran polítiques actives en favor de la normalització per arribar a la situació on ens trobàvem just abans de patir aquest procés de desnormalització impulsat pel Govern Bauzá.

Dos exemples locals per il·lustrar aquesta idea. El primer, si voleu, és una qüestió simbòlica: el Govern Bauzá va modificar l’any 2012 la Llei de funció pública amb l’objectiu que la llengua catalana deixàs de ser un requisit per accedir a l’administració pública. Davant aquesta modificació, l’Ajuntament d’Inca es va veure obligat a aprovar un dictamen per a adaptar-se a la nova llei i, en bona mesura, tot s’ha de dir, per intentar pal·liar-ne els seus efectes. Això no obstant, amb aquest dictamen el català deixava de ser un requisit per a ocupar alguns llocs de feina municipals. Afortunadament, el Parlament ja ha derogat aquesta absurda disposició del Govern Bauzá, però a Inca el dictamen no s’ha modificat i encara parla de mèrit i no de requisit per a alguns llocs de feina. En aquest cas preval la llei, és evident, i el català és un requisit a tots els llocs de feina de l’ajuntament, però no es tracta només d’una qüestió només jurídica: la política, la simbologia, la percepció social també són importants.

L’altre exemple que volia posar és la qüestió dels senyals de trànsit. Des de l’any 1988, el Reglament municipal de normalització lingüística de l’Ajuntament d’Inca diu que «tots els rètols situats en les vies públiques la col·locació dels quals sigui competència municipal, destinats a informar els transeünts i els conductors, seran redactats en català i, si cal, aniran acompanyats d’un llenguatge gràfic de fàcil comprensió general». En tots aquests anys, només he trobat un cas en el qual s’incomplia aquest precepte (que, per cert, encara hi és). Lamentablement, en aquesta nova legislatura, l’Ajuntament d’Inca ha començat a retolar sistemàticament en bilingüe, oblidant la importància d’avançar en la normalització lingüística i la necessitat de respectar i fer present el català com a llengua pròpia de les Illes Balears. És inacceptable que, en matèria de normalització lingüística, es vulgui retornar a situacions anteriors a l’any 1988.

Esper que amb el marc polític actual s’avanci decididament en la normalització lingüística i que no es desfaci el camí que hem recorregut aquests trenta anys. Seria imperdonable que no fos així.

*Article publicat al Setmanari Dijous.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s