100 anys de la Diada de la Llengua Catalana

*Article publicat al Setmanari Dijous.

L’1 de gener del 2016 es compliran cent anys de la Diada de la Llengua Catalana, la primera gran mobilització per a la normalització social de la llengua catalana. La iniciativa va partir del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) com a resposta a la campanya contra la normalització lingüística de la Mancomunitat de Catalunya i, en concret, com a mostra de rebuig al discurs anticatalanista del senador Antonio Royo. A Inca, els actes de la Diada es varen celebrar al Teatre del Cercle d’Obrers Catòlics, impulsats per La Veu d’Inca i pel seu editor, Miquel Duran i Saurina.

L’any 1915 es va produir un incident en un tràmit judicial a l’Audiència. L’advocat de l’Estat es va negar a tramitar el recurs al·legant la presència de documents redactats en llengua catalana. El senador per Valladolid Antonio Royo Villanova se’n va fer ressò d’aquest cas i va denunciar el fet que la Diputació de Barcelona  redactàs  en  català  els  expedients  administratius  de  caràcter oficial. A la sessió del 22 de novembre d’aquell any, Royo va plantejar la qüestió tot adreçant-se al ministre de Governació: “¿Conoce  S.  S.  la  práctica  seguida  en  la  Diputación provincial de Barcelona, práctica que por lo continuada ha llegado a convertirse en corruptela,  de  redactar  los  expedientes  administrativos  en  idioma catalán?”. El discurs de Royo va ser una arenga contra Catalunya i contra la llengua catalana. No debades, en un escrit anterior, Royo ja havia presentat la llengua com l’aspecte més greu del ‘problema catalán’ i va arribar a dir que ‘el catalán se expresa siempre en su idioma sólo por molestarnos’.

image

Els exabruptes de Royo van obtenir una resposta contundent per part de la societat civil. La Veu d’Inca es va sumar a la crida del Centre Autonomista i en la seva edició de l’1 de gener del 1916 publica: “DIADA DE LA LLENGUA CATALANA. La festa de la llengua patria, que’l dia de Cap d’any es celebrara amb tant d’entusiasme a tots els drets de Catalunya, a Mallorca també ha trobats devots entusiastes. Per colaborà a la gran manifestació de la Llengua, d’una manera eficaç, s’ha redactada una adhesió que encapsalen personalidats de gran relleu social i literari del regionalisme mallorquí”.

image

En el següent número, de dia 8 de gener, La Veu d’Inca publica una crònica del actes de la Diada: “El Teatret del Círol d’obrers catòlics era ple com un ou de dos vermells. Aquella festa era molt nova; a molts semblà una revelació; però un sentiment de patria feia vibrar el cor de tots. D. Josep Siquier com-a delegat del Bal·le presidi la Vel·lada acompanyat i rodetjat de les següents personalitats: de Mossen Josep Aguiló, de D. Sebastià Amengual, de D. Miquel Pujadas, de D. Joan Estelrich i de D. Miquel Durán. N’Andreu Caimari, Mossèn Josep Aguiló i EN Joan Estelrich feren un discurs per hom que mos va fer delitar fora mida…”

En aquest mateix exemplar, Miquel Duran escriu un article titulat ‘Diada de la llengua” que acaba amb aquestes paraules: “La nostra festa pot considerar-se com el primer acte públic fet a Mallorca adressat a homenatjar la Llengua catalana, i d’això n’estam orgullosos, això ens dóna coratge per cultivar cada dia més la llengua materna i publicar nostro periodiquet, que amb un nom o altra, ja mereix per la seva edat, anar vestit de llarg, per entrar a una joventut plea d’energies i de nobles afanys. Tot sia per bè de la Llengua catalana i de la Mare patria”.

Una efemèride com aquesta mereix ser recordada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s