Aigua caiguda, mai tota perduda

Aquest matí s’ha celebrat un ple extraordinari de l’Ajuntament d’Inca amb l’únic objectiu de privatitzar el servei de l’aigua. Finalment, després d’un recés i d’una reunió al despatx del batle amb tots els grups, s’ha ajornat la decisió.

No puc dir que hagi estat una victòria definitiva, però s’hi he de reconèixer que hi estic parcialment satisfet. Han estat molts de mesos de treball intens, de moltes reunions i hores d’estudi, de debats durs i de missatges constants. I avui m’esperava un final menys esperançador.

Així que, de moment, celebrem-ho. En aquest sentit, he d’agrair la determinació de totes les persones que, d’una manera o d’una altra, han defensat aquest bé públic.

Particularment, em qued amb la pinya que hem fet tots els grups de l’oposició davant aquesta qüestió i la feina que hem fet. I, especialment, amb la jornada de tancament que ens ha deixat alguns moments inoblidables.

Però, sobretot, vull constatar que val la pena plantar cara i que moltes vegades és necessari fer-ho. No ens donem mai per vençuts, perquè podem canviar el rumb de les coses.

Deixa un comentari